El gat i els efectes al·lucinògens de la nepta

Els gats solen mostrar un estrany interès per una planta amb unes flors blanques petites amb puntets de color porpra que creix de manera espontània als jardins i els terraplens. L'ensumen, la llepen, sacsegen el cap, es freguen contra les seves fulles i, a mesura que puja el seu estat d'excitació, comencen a salivar i a tenir petits espasmes a la pell del dors. Van passant els minuts i el gat pot saltar, caçar ratolins imaginaris, mostrar signes d'excitació sexual i subjectar la planta amb les potes del davant mentre es rebolca sobre el llom i la colpeja amb les potes del darrere. Sembla com si el gat tingués al·lucinacions visuals i acústiques, però en tot moment fa la sensació d'estar experimentant un plaer extrem. Passats entre 5 i 15 minuts, l'efecte s'esvaeix i el gat inicia una sessió de neteja, s'allunya de la planta o s'hi ajeu al costat. Triga almenys una hora abans de tornar a fregar-se contra les fulles de la planta. ¿De quina planta es tracta?

La planta responsable d'aquesta resposta en els gats és la Nepeta cataria, anomenada també herba gatera, nepta, menta de gat (per la forta olor a menta) o catnip en anglès. Però no és l'única planta amb aquestes propietats: la valeriana (Valeriana officinalis), el matatabi (Actinidia polygama) i l'eixorba-rates blanc (Teucrium marum) són algunes de les plantes que poden desencadenar respostes semblants a les de la nepta, però normalment de menys intensitat.

Aquesta resposta és la típica dels gats i d'altres membres de la família dels fèlids. No obstant això, no tots els gats reaccionen a la nepta: el 30-50% de la població felina hi és totalment insensible. La sensibilitat a la Nepeta catarina, en part, s'hereta genèticament i depèn d'un gen autosòmic dominant i, en part, varia segons el sexe, l'edat i l'estat emocional del gat. Tant els mascles com les femelles, castrats i sense castrar, poden mostrar els efectes d'aquesta planta, però la resposta sol ser més marcada en les femelles. Els animals amb menys de 2 mesos de vida no acostumen a mostrar una resposta d'excitació en presència de la nepta i, fins i tot, s'ha descrit un efecte relaxant en els gatets de menys de 6 mesos. Això implica que, per saber si el gat és sensible a l'efecte al·lucinogen de la nepta, el millor és esperar que tingui uns mesos d'edat. Els gats espantats, adolorits, que s'han traslladat a un ambient estrany o que han perdut temporalment o permanent l'olfacte poden mostrar una escassa resposta a la nepta o no mostrar-ne cap reacció.

Els gats busquen activament la nepta i hi tornen un dia rere l'altre per fregar-se amb les seves fulles. Fins ara, no s'han descrit efectes col·laterals ni danys permanents en els gats exposats a la nepta durant períodes de temps prolongats. L'efecte plaent d'aquesta planta juntament amb la seva innocuïtat converteix la nepta en una eina ideal per enriquir l'ambient de la vida dels gats. L'augment de la freqüència del joc que s'observa en els gats que tenen a la seva disposició jocs amb nepta suggereix que aquests animals experimenten una millora del seu nivell de benestar. Un animal que juga és un animal que està bé físicament i mental. Així doncs, es pot posar una planta d'herba gatera al jardí de casa o donar al gat joguines que continguin fulles seques de la planta o que hagin estat ruixats amb nepta en esprai. L'únic inconvenient d'aquest tipus d'enriquiment ambiental és que no sigui efectiu perquè el gat pertanyi al grup de població felina que no és sensible a la nepta.