L'Òscar vivia en un pis compartit a Madrid Des del primer moment, els companys de pis van decidir per unanimitat adoptar un gat i va ser així com en Fry deixà el seu poblet natal i va arribar a Malasaña, a Madrid. Una de les companyes de pis, que era infermera, va signar els papers d'adopció i es va comprometre a fer-se càrrec d'en Fry quan tots deixessin de viure allà.
Quan cadascú va anar pel seu costat, la infermera va portar en Fry al seu pis nou, que compartia amb el seu xicot, però va resultar que el noi era al·lèrgic als gats. I no era pas una al·lèrgia lleu. “Van anar a l'hospital per veure com podien resoldre la situació”, relata l'Òscar, “però els metges li van dir que si volien viure amb en Fry calia posar-li una injecció per setmana”. D'aquesta manera, en Fry va acabar vivint amb l'Òscar.
Jo crec que per això pensa que és un gos
“En Fry és un gat que sempre ha viscut rodejat de molta gent. Jo crec que per això pensa que és un gos”, afirma l'Òscar. Malgrat que tots els amos pensen que les seves mascotes són úniques, l'Òscar té diverses raons de pes per afirmar-ho: “A en Fry li tires una pilota, te la porta i te la deixa al costat. He intentat ensenyar-l'hi durant tot l'estiu al gos de la meva mare i no ho he aconseguit”, relata divertit.
“Tampoc no he vist mai cap gat tan golafre. A més, ha desenvolupat una estratègia molt elaborada per enganyar-me. Quan estic menjant fa qualsevol cosa perquè m'aixequi, com tirar roba a terra. En el moment que m'aixeco per recollir-la, es gira i, abans que me n'adoni, ja és al meu plat”, explica l'Òscar, a qui no falten anècdotes sobre el seu gat.
Un gat ben golafre
“Passa el mateix amb la nevera: quan vol alguna cosa obre la porta sense cap esforç, col·locant les ungles cap endins. Un dia vaig arribar i tot el terra estava ple de sang, semblava que haguessin assassinat algú. Havia deixat uns filets descongelats a la nevera, en Fry va obrir la porta i, com que no podia treure el paper dels filets, els va passejar per tota la casa”, explica rient.
Amb afecte i paciència, l'Òscar ha intentat corregir alguns dels comportaments estranys del seu gat. El seu pròxim pla és traslladar-se a un pis més gran i amb terrassa perquè en Fry tingui més espai per jugar. I té en ment adoptar un altre gat perquè l'acompanyi.
El cert és que, malgrat que l'Òscar digui que el seu gat es comporta com un gos, l'entendreixen aquells petits gestos que només pot fer un gat: “M'encanta quan ronca, és un amor de gat. Dormim junts, ell embolicat al meu coll”.
