• vincle

El poder de les carícies


El poder de les carícies

Les carícies i el contacte físic són grans fonaments de la relació entre gossos i persones. Tanmateix, el plaer no és només per a les persones: mentre el propietari amanyaga l'animal i es relaxa, el gos també sembla gaudir de l'efecte calmant del massatge. La seva respiració es fa lenta i regular, el cor batega més a poc a poc, es relaxa i es tranquil·litza. A més, s'alliberen substàncies que milloren l'humor, com l'oxitocina, que reforcen el vincle afectiu.

L'efecte plaent de les carícies pot dependre tant de la relaxació física que provoquen com de la proximitat amb persones que són “importants” per al gos. Aquest efecte justifica que en alguns casos s'utilitzin les moixaines com a premi durant l'entrenament de l'animal, tot i que la seva eficàcia és inferior a la del menjar o el joc.

Tot i que pot costar de creure, no totes les carícies i les moixaines són relaxants i plaents. Per exemple, s'ha observat que, en general, els gossos es relaxen més quan reben el massatge d'una dona que d'un home. A més, la manera d'acariciar és important. Les “carícies calmants” se solen aconseguir lliscant la mà, lentament i amb fermesa, des del cap en direcció a la cua o fent un massatge en profunditat els músculs, mentre que una manipulació brusca en certes parts del cos podria resultar molesta per a l'animal.

Cada propietari sol conèixer les zones del cos on el seu gos s'estima més rebre un massatge. Tanmateix, un estudi ha revelat que la zona del massatge no és important per aconseguir l'efecte calmant. Malgrat la preferència de moltes persones per acariciar el cap i el coll del gos, el contacte amb aquestes parts del cos pot provocar una resposta agressiva en alguns animals perquè, en la comunicació canina, el contacte amb aquestes zones pot estar relacionat amb un tema jeràrquic.

Malgrat tot, hi ha gossos que gairebé mai perceben el contacte físic amb les persones com quelcom relaxant i plaent. De fet, la possibilitat de gaudir d'un massatge depèn no només del tipus de contacte físic, sinó també de la socialització del gos, de les seves experiències prèvies, del costum que tingui de rebre carícies i de la familiaritat amb la persona que fa el massatge. Els gossos porucs, que són els que més es beneficiarien d'unes carícies relaxants, també són els que més sovint perceben aquesta interacció amb les persones com a intimidatòria.

Les sessions en què els gossos s'habituen a relaxar-se a través de les carícies haurien de formar part del tracte normal amb l'animal per tal que, en cas de necessitat, es pugui utilitzar el contacte físic per gestionar situacions d'excitació o por, com, per exemple, durant una visita al veterinari.