La història d'en Thor, un gos llaurador de color canyella, és una història que comença amb una gran il·lusió: La Maribel volia convertir-lo en el seu primer gos terapeuta. Quan era molt petit el van recollir d'un criador i el van portar a casa. A partir d'aquell moment se'l va ensinistrar perquè ajudés la Maribel a la feina.
Segons ella, en Thor era “el gos més perfecte que es pot somiar”. Un gos molt estimat, no només per ella sinó també pel seu fill Daniel, qui va trobar en ell el company d'aventures ideal,“que dorm amb tu i se t'apropa quan la mare et renya”, explica la Maribel. Al petit Daniel li encanta el futbol i comparteix amb en Thor molts partits, ja sigui com a porter per parar gols o al seu costat a una tribuna.
El gos més perfecte que es pot somiar
Un bon dia, la família sencera viatjava en cotxe per anar-se'n de vacances. En Daniel, que anava a darrere amb el gos, de sobte va dir: “Mama, en Thor no es mou”. Tot seguit van aturar el vehicle, van veure que no el gos no es movia i van mirar de reanimar-lo practicant-li el boca a boca i massatges cardíacs. Però era massa tard: la vida d'en Thor s'havia apagat de manera sobtada i tràgica, sense que ningú no s'ho esperés.
No resulta difícil imaginar-se el paisatge desolador que va precedir a aquell dia. En Daniel, que per aquell temps tenia 7 anys, va haver d'enfrontar-se a un esdeveniment tan impactant com la mort, a una cosa tan dolorosa com l'absència del seu “germà caní”, tal com l'anomenava. El nen no podia entendre com un gos totalment sa, de només dos anys, podia morir-se de la nit al dia. La mort d'en Thor també va ser un cop duríssim per a la Maribel, que, de sobte, es va quedar sense el seu company fidel.
Afortunadament, la família va optar per afrontar amb valentia aquella situació tan dramàtica, amb l'ànim d'aprendre'n alguna cosa positiva. El primer va ser incinerar-lo i retre-li un merescut homenatge mentre enterraven les cendres amb una carta escrita per en Daniel que finalitzava amb el comiat següent: “Has estat un gos magnífic i sabies fer moltes coses. T'he de dir adéu. Que descansis. Adéu bèstia bruna”.
La felicitat ha tornat per quedar-se
En Daniel va comprendre llavors el significat de la mort, el tabú més gran de la nostra societat. Va aprendre que “al principi es troba molt a faltar, que es plora molt i que no passa res per plorar, que cada dia que passa el dolor es fa menys intens i que apareixen altres gossos, sense que aquests ens facin oblidar que en Thor un dia va formar part de les nostres vides”, afirma emocionada la Maribel. A ella, aquest fet la marcar tant que es va decidir a escriure un llibre titulat “La sonrisa de un perro”, on relata aquesta vivència tan personal.
En l'actualitat, la família és més forta gràcies a aquesta experiència i una part d'en Thor segueix més viva que mai en el record d'en Daniel i els seus pares. A més, quatre gossos més, dos d'ells llauradors, els recorden amb les seves manyagues que, malgrat que en Thor era únic, la felicitat ha tornat per quedar-se.
