• tenir cura

Els gats i la formació de pedres urinàries


Els gats i la formació de pedres urinàries

La formació de càlculs en l'orina, els ronyons o el tracte urinari és un símptoma d'altres malalties urinàries de caràcter més general, que se solen anomenar «malalties del tracte urinari baix del felí» (FLUTD, per les seves sigles en anglès). Entre el 0,5 i l'1% dels gats adults en tenen en algun moment de la seva vida. Els càlculs urinaris són uns dels símptomes més greus. Són certament dolorosos i, en els pitjors casos, poden bloquejar el flux d'orina i provocar la mort del gat. El perill és més gran en els mascles, ja que tenen la uretra més estreta. Encara que se sol parlar de «pedres», seria més encertat parlar de «cristalls». Aquests cristalls es componen d'una sèrie de substàncies químiques que cristal·litzen l'orina. N'hi ha d'altres tipus, però els més comuns són dos.

Un dels cristalls més comuns són els d'estruvita (fosfat d'amoni i magnesi). Fa un temps, aquest era el càlcul més freqüent en gats, però la seva prevalença ha disminuït gràcies al fet que s'ha descobert com s'ha de modificar el pH de l'orina mitjançant la dieta i com s'han de reduir els nivells de magnesi. Per dissoldre els cristalls d'estruvita també es pot recórrer a la dieta i reduir així el pH de l'orina.

L'altre tipus de cristalls més comú són els d'oxalat (oxalat de calci), més freqüents gràcies a una incidència inferior dels d'estruvita, si bé hi ha una prevalença general més baixa dels càlculs. L'acidesa de l'orina pot afavorir la formació de cristalls d'oxalat, de la mateixa manera que pot fer-ho un consum reduït de magnesi. Els cristalls d'oxalat no es poden dissoldre alterant el pH de l'orina, de manera que és necessari fer-ho quirúrgicament.

Encara que hi ha un altre tipus de pedres menys freqüents, com les d'urat d'amoni, àcid úric, fosfat de calci i cistina.

La causa de la facilitat del gats de tenir càlculs al tracte urinari és que beuen poca aigua, cosa que implica un volum d'orina més baix. Això és una herència dels seus ancestres, que vivien en llocs desèrtics. Els cristalls són més freqüents en gats d'entre 2 i 5 anys. El risc de bloqueig és més gran en els mascles, especialment els castrats, a causa de l'estretor de la uretra. Per contra, la malaltia del tracte urinari baix del felí afecta els mascles i les femelles de la mateixa manera. Altres factors de risc són l'obesitat, l'estrès, les malalties infeccioses i la deshidratació.

Si creiem que un gat pot tenir cristalls o algun tipus de malaltia del tracte urinari, haurem d'anar immediatament al veterinari, ja que un bloqueig podria provocar-li la mort en un període molt curt. Per reduir el risc que això succeeixi, cal donar molta aigua per beure a l'animal i alimentar-lo amb un menjar sec o humit que equilibri el pH de l'orina.