Els gossos que saben fer càlculs matemàtics

Cap al 1940, es va fer famós l'Stuppke, un gos que bordava les vegades que indicava un número escrit en una petita pissarra que li mostrava el seu propietari, Mr. Pilz. La seva habilitat era tan prodigiosa que l'Stuppke era fins i tot capaç de llegir el número amb els ulls tapats. Més recentment, hi ha hagut alguns casos de gossos que s'han fet famosos perquè han sabut resoldre arrels quadrades i multiplicacions i donar-ne les respostes bordant o movent la pota el nombre de vegades correcte. Tanmateix, la recerca científica redimensiona les habilitats canines amb els nombres i suggereixen que els gossos només tenen un sentit numèric molt bàsic.

Aquestes habilitats s'han explorat amb tècniques semblants a les que s'utilitzen amb criatures que encara no parlen. Com que no se'ls ho pot demanar directament, s'utilitza la durada de la mirada com a indicador del que pensen i, en aquest cas, de l'anomenat “efecte sorpresa”. L'experiment està organitzat de manera que, mentre l'animal està mirant la persona, aquesta amaga dos galetes grosses en forma d'os darrere la pantalla. Després d'uns quants segons, la persona retira la pantalla. Si, en lloc de les dues galetes que el gos ha vist amagar, hi ha tres galetes o només una, el gos se sorprèn. La seva expectativa no es correspon amb la realitat i la seva sorpresa es quantifica amb la durada de la mirada, que és més llarga quan no apareixen les dues mateixes galetes que havia vist amagar al principi. Això suggereix que el gos té una habilitat numèrica bàsica i pot diferenciar entre 1, 2 i 3, però no prova que els gossos sàpiguen comptar ni fer càlculs. Probablement la seva habilitat consisteix simplement a fer estimacions aproximades dels nombres i a percebre que una quantitat X és més gran o més petita que la quantitat Y. És gràcies a això que, quan han de triar entre dues quantitats diferents de premis en forma de menjar, els gossos saben triar la quantitat més gran. Tanmateix, aquesta habilitat té límits i, si entre les dues quantitats de premis només hi ha una diferència de poques peces, la tria del gos serà aleatòria. Així doncs, entre 1 i 4 premis, el gos en tria 4 sense dubtar-ho, però no percep clarament la diferència entre 3 i 4.

Si aquestes són les capacitats numèriques comprovades científicament, ¿com s'expliquen els casos dels gossos que saben resoldre operacions matemàtiques? La resposta és que no saben resoldre-les. En la realitat, la persona envia un senyal corporal molt subtil al gos. Pot tractar-se d'aixecar lleugerament les celles, moure una espatlla o contraure qualsevol múscul. És el senyal que avisa el gos que deixi de moure la pota o de bordar. Així doncs, la increïble habilitat matemàtica d'alguns gossos de respondre a preguntes matemàtiques és en realitat la increïble habilitat de llegir senyals corporals humans mínims que, moltes vegades, ni les mateixes persones són capaces de detectar.