• tenir cura

Els motius que hi ha darrere l'abandonament d'una mascota


Els motius que hi ha darrere l'abandonament d'una mascota

Convivència

Moltes persones gaudeixen de la companyia d'una mascota i no considerarien ni per un moment la possibilitat de desfer-se del seu gos o gat, que sovint es considera un membre més de la família. Tanmateix, la convivència entre persones i animals no sempre funciona i en alguns casos la relació fracassa: només a Espanya, durant l'any 2010 s'han recollit uns 109.000 gossos i uns 36.000 gats. I si, per a un propietari pot ser difícil prendre la decisió d'abandonar la mascota, per a l'animal l'abandonament és el començament d'un camí molt difícil que té un final feliç en forma d'adopció només pel 45% dels gossos i pel 38% dels gats. La resta d'animals hauran de continuar vivint a les protectores, on l'ambient desconegut, el canvi sobtat de rutina i l'aïllament del seu grup social poden suposar un fort estrès.

 

Estudi

Però, ¿per què tants gossos i gats acaben cada any en refugis i protectores? És lícit fer-se aquesta pregunta, sobretot tenint en compte els nombrosos beneficis que els animals de companyia aporten al benestar físic i mental de les persones i l'expectativa de molts futurs propietaris que el seu gos o gat es convertirà en un fidel company de vida i en un amic. A més, la resposta a aquesta pregunta representa el primer pas per planificar mesures que ajudin a reduir o eradicar l'abandonament dels animals de companyia. Amb aquesta finalitat, des del 1988, la Fundació Affinity periòdicament fa un estudi que calcula la quantitat d'animals abandonats a Espanya i que analitza el perfil dels animals recollits, de les persones que els porten als refugis i dels centres que els recullen.

 

Motius

Segons el darrer estudi, que es va fer l'any 2010, els principals motius de l'abandonament de gossos i gats han estat les cadellades o gatinades inesperades (14%); els canvis de domicili (13,7%); els factors econòmics (13,2%); la pèrdua d'interès per l'animal (11,2%); i el comportament problemàtic de la mascota (11%). Entre els motius menys freqüents hi ha la fi de la temporada de cacera (10,2%); les al·lèrgies d'algun membre de la família (7,7%); el naixement d'un fill (6,4%); l'ingrés a l'hospital o la mort del propietari (3,5%); les vacances (2,6%) o la por de contreure la toxoplasmosi durant l'embaràs (2,4%).

 

Incompatibilitat

Aquests motius tendeixen a canviar amb el temps i respecte a estudis anteriors. Les dades de l'any 2010 indiquen un augment dels factors econòmics i una disminució dels motius relacionats amb la pèrdua d'interès, la fi de la temporada de cacera i la por de la toxoplasmosi. Tanmateix, l'abandonament segueix apuntant a una incompatibilitat entre alguns propietaris i algunes mascotes; un desconeixement sobre les implicacions pràctiques de viure amb un animal; i, en alguns casos, a unes expectatives equivocades sobre el comportament normal d'un gos o d'un gat.

 

Sensibilització

Per tant, encara estem lluny d'eradicar el problema, però les campanyes de sensibilització de la població contra l'abandonament dels animals comencen a tenir efecte. Cada cop hi ha més persones que intenten triar la mascota que “encaixi” millor amb el seu estil de vida i que, abans d'adoptar, consulten els professionals del sector per tenir expectatives realistes sobre la dedicació que la mascota necessitarà pel que fa a temps i cost.

 

Consells

De fet, si estàs valorant la possibilitat d'adoptar una mascota i vols posar els fonaments d'una relació llarga i feliç, et poden interessar els consells següents elaborats per la Fundació Affinity per evitar l'abandonament d'animals:
 

  1. La decisió de tenir un animal s'ha de prendre en família i repartir les diferents tasques i responsabilitats entre tots els membres.

  2. Està informat i decidir quin tipus d'animal és el que s'adapta millor a les nostres necessitats, gustos, estil de vida i mida de la llar: gos, gat o un altre tipus de mascota; mascle o femella; cadell o adult; en el cas de gossos, mida petita, mitjana o gran...

  3. Ensenyar l'animal, sobretot en el cas dels gossos, les ordres bàsiques d'ensinistrament. D'aquesta manera, la convivència serà més fàcil i gaudirem molt més de la companyia del nostre animal.

  4. Demanar consell al veterinari sobre l'esterilització per exercir no només una tinença responsable, sinó també una "paternitat responsable", i evitar d'aquesta manera cadellades no desitjades.