Hi ha passions que arriben com un vendaval i ens canvien per complet la vida. Un d'aquells vents huracanats va envoltar en Lázaro fa 26 anys i, des d'aquell moment, el seu dia a dia s'ha transformat radicalment. En un viatge als Estats Units va descobrir el mushing: “vaig veure el trineu i em vaig dir ‘això és per a mi, he nascut per fer això’. Sense pensar-s'hi gaire, va tornar a Espanya amb els seus dos primers huskies siberians i ara s'ha convertit en el pare d'una família nombrosa: viu en un campament amb els seus 25 gossos.
En Lázaro Martínez és un dels millors mushers del món. Juntament amb els seus atletes canins ha recorregut 18 cops la ruta dels Pirineus i ha guanyat la Pirena en tres ocasions. Fa poc, també es va proclamar vencedor del Campionat del Món de Mushing Terra, que es va celebrar a Itàlia.
Per descomptat, aquests triomfs impliquen moltíssim treball. “No hi ha dissabtes, ni diumenges, ni dies de Nadal, ni aniversaris; l'atenció ha de ser diària i contínua. Per un costat, és un sacrifici: he hagut de sacrificar moltes coses de la meva vida. Però, per l'altre, és una manera de viure”, comenta en Lázaro, que es lleva cada dia a les cinc del matí per aprofitar les temperatures més fredes i entrenar amb els gossos al cor mateix de la Cerdanya.
em vaig dir: jo he nascut per a això
Després els deixa anar al pati perquè juguin entre ells i aprofita per observar-los, comprovar que no tinguin lesions i revisar-los les potes. A la tarda els porta dues hores al riu, on neden, corren i es refresquen. Tornen quan cau el sol i els dóna el sopar.
En Lázaro admira “la seva valentia i resistència: s'adapten a tots els climes i a totes les necessitats”. Aclareix que, si bé a casa viuen com una bandada, amb la seva jerarquia pròpia, quan els col·loca l'arnès de tir és diferent. “Allà cadascú té la seva posició i la seva feina. Jo sempre busco que el gos estigui content i que treballi feliç. Només així et donarà tot el que li demanis”, afirma sense dubtar-ho.
Després d'haver dedicat tants anys als gossos, d'haver-los vist néixer i morir, si hi ha algú que conegui bé aquesta raça, és en Làzaro. En l'actualitat viuen i treballen amb ell 25 huskies, dels quals 13 o 14 solen acompanyar-lo a les competicions mundials. “La clau és obtenir d'ells el 99,9 % del seu potencial en les curses”, explica arran de la seva experiència, al llarg de la qual ha après que aquest tipus de gossos solen reservar una gran quantitat d'energia instintivament.
Busco que el gos treballi feliç, només així et donarà tot el que li demanis
L'objectiu és molt clar: “aconseguir que el gos estigui a gust”. Per a això, els felicita sempre que fan alguna cosa bé, però sense excedir-se i sense donar preferències, ja que, segons ell, “no ho entendrien”. Però malgrat saber que són gossos i no persones, l'amor per ells es fa patent quan parla dels que envelleixen i dels cadells que neixen i, fins i tot, recorda els aniversaris de tots 25.
En Lázaro fa tot el que és a les seves mans per oferir-los una vellesa feliç: “Quan envelleixen, lamentablement, he de separar-me d'ells, però els dono en adopció a alguna família que els cuidi molt bé i que sàpiga que han estat grans atletes”.
No obstant això, el cert és que alguns dels seus campions es queden amb ell. És el cas d'en Jacint, un husky cec a qui té especial afecte i que té milers de seguidors a Facebook, o la Tara, una gossa que l'acompanyà durant 21 anys i a qui ha retut un preciós homenatge: “…espera, Tara, algun dia estarem tots junts i tornarem a muntar un equip per competir amb els àngels, on les curses seran netes i tu seràs la meva guia”.
