La casa d'en Marco i la Giulia no és una casa qualsevol. Com moltes altres, està plena de gossos, però aquí tots són llebrers i a la majoria se'ls rep com a hostes només durant alguns mesos. Aquesta jove parella d'italians que viu a Barcelona acull a casa seva llebrers que necessiten atencions i afecte per continuar el seu camí.
¿Per què els llebrers?, es pregunta tothom que acaba de conèixer en Marc. "Sempre m'han agradat els llebrers per la seva elegància. Un llebrer té el port d'un rei", relata en Marco. "Fins que una vegada a València vaig visitar l'estand d'una associació de llebrers i em vaig assabentar que, a Espanya, alguns gossos d'aquesta raça s'ho passen molt malament, i llavors em va venir el cuquet de voler ajudar-los".
Una altra particularitat d'aquesta casa és que no només en Marco i la Giulia en són els amfitrions. També ho són el mascle Bru i la femella Livia. "En general, els gossos es troben una mica perduts quan arriben, perquè vénen d'una situació d'abandonament, d'una gossera o d'un llarg viatge. En Bru és molt útil en aquests casos perquè no té cap problema psicològic i és molt juganer, cosa que fa que els gossos es relaxin i aconsegueixin sortir de la seva closca", explica en Marco. La Livia, en canvi, fa de mare. "Sempre dic que en Bru és com en Bart Simpson i la Livia com la Lisa. És una gossa que no té por de res i transmet seguretat als gossets que arriben atemorits".
Per què els llebrers?
Molts llebrers vénen del camp, han passat part de la seva vida lligats a un arbre o no han viscut mai a la ciutat, per això, de vegades, en Marco i la Giulia afronten situacions poc habituals. "Un cop, un llebrer va saltar per la finestra del nostre pis i va aterrar viu al pis de sota. Com que no havia estat mai en un pis alt i es veien arbres per la finestra, potser es va pensar que hi havia un parc o un jardí a darrere", relata en Marco. "Per sort, no es va fer mal, però, això sí, la veïna va veure com queia del cel un animal de trenta quilos que aterrava al seu porxo".
Quan un gos es queda diversos mesos i després se'n va, s'entristeix
En Bru i la Livia no tenen problemes per compartir l'afecte dels seus amos, al contrari: "En Bru és molt sentimental. Quan un gos es queda diversos mesos i després se'n va, s'entristeix i durant uns dies té cara de 'M'han deixat'", explica en Marco. "Però després li passa i ja torna a ser el Bru de sempre, afectuós i juganer".
En Marco i la Giulia s'ocupen de la fràgil salut dels seus invitats, però les ferides més difícils de curar són les emocionals: "Quan has passat una mala ratxa, quan 'tot són pals', perds l'autoestima i necessites una empenta per tirar endavant. Amb la Giulia, així com amb els nostres gossos el Bru i la Livia, intentem que el gos pugui recuperar la seguretat en ell mateix per tal de poder enfrontar-se a nous desafiaments, com ara integrar-se en una nova família". De tots els llebrers que han passat per casa seva, en Marco no només en té fotografies, sinó també l'alegria de saber que ara gaudeixen d'una nova llar.
