No totes les històries d'amor són iguals. Algunes neixen tímidament i creixen amb el temps, d'altres són enamoraments que duren alguns mesos. La d'en Marcos i la Clara és la història d'un amor a primera vista entre un jove que no havia viscut mai amb animals i una gosseta mestissa que va robar-li el cor i va canviar-li definitivament la vida.
Malgrat que a en Marcos sempre li havien agradat els animals, no havia tingut mai l'oportunitat de conviure amb cap. Un dia va conèixer la Clara a casa d'un amic. L'havien portat d'una gossera, però ja no podien quedar-se-la més temps. La mirada trista de la Clara va calar profundament al cor d'en Marcos, i va decidir adoptar-la.
“El primer dia que vaig tenir-la a casa em vaig passar tota la tarda amb ella“, ens explica en Marcos. “Com que havia estat molt temps a la gàbia de la gossera no sabia fer gairebé res. Llavors, la vaig treure a passejar perquè conegués el barri i per ensenyar-la a jugar“.
Es va fer de nit i la Clara tenia por. A en Marcos li va fer molta pena deixar-la sola a la cuina i se va emportar al llit. Des de llavors sempre dormen junts. “Al meu llit hi ha dos coixins, perquè la Clara dorm com una persona més. Posa el capet i les potetes al seu coixí i em mira“, relata el seu amo.
En Marcos intenta passar la major part del seu temps amb ella. Cada divendres se l'emporta a l'oficina, i els seus companys de feina no només accepten la presència de la Clara, sinó que es posen tristos quan no la porta. “Treballo en un àtic, en una oficina molt gran”, ens explica. “A la Clara li encanta caminar d'un lloc a l'altre i jugar a la terrassa amb les plantes i els insectes, però el que més li agrada és asseure's a les cadires de l'oficina que estan buides. ¡I ja comença a imitar-nos! De vegades, la veiem mirant la pantalla de l'ordinador, com nosaltres, o amb un bolígraf a la boca“.
A en Marcos li encanta fer regals a la Clara. Com que no sap quin dia que va néixer, el dia que es van conèixer serveix de referència per celebrar el seu aniversari i li prepara un menjar especial per a l'ocasió. També rep premis quan es porta bé. Per exemple, quan en Marcos, en tornar de la feina, comprova que no li ha destrossat les sabatilles. El cert és que la Clara s'ho passa força bé quan està tota sola a casa.
“Fa poc li vaig gastar una broma a un amic”, relata. “Un dia vaig tornar de la feina i la Clara estava a sobre del llit, envoltada de papers, un bolígraf i l'ordinador portàtil”. La veritat és que en Marcos no s'explica com va poder arribar l'ordinador fins al llit, ja que la Clara és molt petita. “Per això, vaig dir-i al meu amic que la meva gossa tenia un blog de moda”, ens explica rient. “Crec que la Clara només fingeix que és un gos. Segur que quan no sóc a casa gestiona els seus comptes bancaris i altra paperassa”.
Quan en Marcos parla de la Clara, la seva veu expressa emoció: “És una gossa molt simpàtica i divertida. Ric molt amb ella. Només de mirar-la em fa riure i m'alegra el dia”. Quan en Marcos està trist, intenta animar-lo convidant-lo a jugar, però si està molt cansat, amb només un gest aconsegueix tranquil·litzar-la. “En aquests casos, només he de moure una mica la mà i la Clara em posa els morros a la cama i em mira com dient ‘¿No vols que et molesti? Doncs jo em quedo aquí, quieteta, fins que vulguis jugar amb mi’”.
