Gossos petits... La vida a un altre ritme!

Quan parlem de l'espècie canina, ho estem fent d'una de les espècies domèstiques amb una major varietat de races. Inclou des del Gran danès i el Santbernat (respectivament el més alt i el més pesat d'entre els gossos) fins el petitó Chihuahua que, amb un pes entre 500 i 3 kg, és el “pes mosca” d'entre els gossos.

Tanta varietat en l'aparença externa s'acompanya amb diferències més marcades en la personalitat i el ritme de vida. Sovint, els gossos petits són molt actius i tenen molta personalitat i no és pas estrany que la majoria de races classificades com molt lladradores siguin d'aquesta mida. Per aquest motiu, antigament s'utilitzaven per caçar rates i altres preses de mida petita o mitjana, així com per a la guàrdia.

Els gossos tan actius “per fora” també tenen un alt nivell d'activitat “per dins”. I, en realitat, els gossos petits tenen un ritme metabòlic elevat i, en proporció, gasten més calories i oxigen que els gossos grans. Això no vol dir que hagin de menjar més quantitat que els seus cosins amb una mida més gran però sí que necessiten menjar un pinso especialment creat per a ells, més concentrat i que pugui satisfer la seva major necessitat de calories per quilo de pes.

Una activitat tan intensa podria suggerir que els gossos petits es “consumeixen ràpidament”, però no és pas així. Tot el contrari. Els gossos petits creixen de pressa i envelleixen a poc a poc. De fet, són els gossos de mida gran qui tenen menor esperança de vida i pateixen abans les malalties típiques de la vellesa. En això, els gossos semblen una excepció del regne animal, on la regla general és que “el més gran visqui més”.
Avui en dia, els gossos petits tenen molt d'èxit com a mascotes de ciutat: ocupen poc espai, es poden portar a molts llocs i, fins i tot, viatjar amb ells és bastant més fàcil que amb un gos de mida gran. A més, per a moltes persones la longevitat afegeix un plus a les seves característiques com a gos ideal.

Tot i això, per cuidar bé dels més petits s'han de conèixer les seves característiques, donar-los l'activitat i l'exercici físic que necessiten i escollir una alimentació que sigui adequada i que li permeti viure correctament i al seu ritme.