He adoptat un altre gat… i ara què faig?

Convivència

Has adoptat un altre gat. ¿Com s'ho prendrà el gat que ja tens? ¿I què pots fer perquè s'avinguin? En principi no es pot saber amb seguretat si la convivència anirà bé, però per incrementar les possibilitats d'èxit…¡el que no es pot fer és deixar al nouvingut lliure per casa des del primer dia!

Territori

Quan s'introdueix un nou gat en una casa on ja hi ha un gat resident, el risc de baralles per qüestions territorials o per por és molt alt. A més, quan la primera trobada acaba amb esbufecs, esgarrapades i mossegades, pot ser difícil canviar la idea negativa que cada gat s'hagi fet de l'altre. Per aquest motiu és important seguir una sèrie de passos per permetre que els animals es vagin coneixent i acceptant a poc a poc sense que, mentrestant, es puguin fer mal. L'objectiu d'aquest protocol d'introducció no és que els gats siguin “amics”, sinó que simplement arribin a tolerar la presència de l'altre i puguin conviure tranquil·lament sota el mateix sostre. Aquest protocol és important també perquè el gat nou té moltes tasques pendents: habituar-se al gat resident, adaptar-se a la nova llar, descobrir com està feta la casa, on són els recursos, els amagatalls, les vies d'escapament i, a més, s'ha d'adaptar a la nova família humana. Per a tot això necessita temps i tranquil·litat i, per aquest motiu, és ideal que al principi no tingui accés a tota la casa: amb una habitació n'hi ha prou, sempre que contingui l'imprescindible, com ara un lloc per dormir, una menjadora, un abeurador, una safata per a les deposicions, un lloc per amagar-se, un gratador, joguines i una zona elevada respecte del terra per protegir-se, descansar i controlar la situació des de dalt. Tant a l'habitació del nou gat como en el lloc favorit del gat resident es poden col·locar difusors de feromones de familiarització, que ajudaran els gats a relaxar-se en situacions estressants.

Estratègia

Mentre els gats es mantenen en territoris separats, es poden intercanviar els llits o fer servir la mateixa eina per raspallar-los, amb la finalitat que cada gat es familiaritzi i acostumi a l'olor de l'altre. Una altra estratègia consisteix a fregar un drap a les galtes i a la base de la cua dels dos gats i, després, passar aquest drap per les portes i les cantonades dels mobles a l'alçada del nas dels gats de manera que la casa quedarà impregnada de l'olor de tots els habitants felins. Durant aquesta fase del protocol, de tant en tant es poden intercanviar els territoris dels gats o es pot tancar temporalment el gat resident a una habitació i deixar que el gat nou surti del seu espai i explori la resta de la casa.

Barrera

Quan els gats es mostren totalment relaxats durant els intercanvis de territori, comença la segona fase del protocol. Ha arribat el moment que es vegin… però a distància i amb una barrera. Es pot fer servir una porta de vidre, una finestra, una xarxa o es pot col·locar cada gat en una cistella de transport. És important que els gats no es puguin atacar i que, si volen retirar-se, ho puguin fer. En aquestes trobades, cada gat estarà acompanyat d'una persona que li ofereixi una mica del seu menjar favorit quan el gat miri a l'altre i es mantingui tranquil. La finalitat d'aquest exercici és associar la imatge de l'altre gat amb alguna cosa agradable. Les sessions han de ser curtes i cal repetir-les diverses vegades cada dia. A banda d'aquestes trobades, els gats s'estaran cadascun al seu territori.

Junts

Quan els gats estiguin relaxats mirant-se, comença la fase “sense barrera”: els gats rebran el seu plat de menjar mentre estiguin a certa distància a la mateixa habitació. Quan acabin de menjar, es torna a separar els gats. Si els gats estan relaxats, a poc a poc s'aniran acostant els plats fins que arribi el moment de deixar que els gats interactuïn. En aquest moment, els propietaris han d'estar preparats per intervenir i separar els gats als primers signes d'agressivitat. Només quan els gats, en moltes trobades seguides, mostrin el comportament correcte, se'ls pot deixar junts sense supervisió, mentre que els recursos essencials, com ara les menjadores i les safates, continuaran separades. En general, el gat resident sol acceptar el nouvingut al cap d'un mes, però en alguns casos poden caldre molts mesos abans d'aconseguir l'harmonia a casa.

Especialista

Si durant el procés es detecten comportaments agressius per part de qualsevol dels gats, es millor demanar consell a un especialista perquè supervisi el procés d'introducció.  
Aquest protocol també s'hauria de seguir després que un dels gats residents hagi hagut de passar uns dies (o, fins i tot, poques hores) fora de l'habitatge, per exemple, per una visita al veterinari. En tornar impregnat d'olors “estranyes”, pot rebre el rebuig dels altres gats que s'han quedat a casa i que reaccionen com si no el coneguessin.

Protocol

Molts propietaris han introduït gats a casa seva sense seguir cap protocol especial i no han tingut mai cap problema però, en els casos en què no hi ha una acceptació inicial per part dels animals, el problema sol empitjorar amb el temps. Hi ha gats que no poden menjar, descansar o fer les seves necessitats perquè són “assetjats” per l'altre gat i acaben vivint amagats gran part del temps. Quan la qualitat de vida d'un dels gats és tan dolenta potser caldrà buscar una nova llar per a un dels gats. Un protocol d'introducció pot semblar incòmode de dur a terme, però estalvia una experiència molt estressant per als gats i els seus propietaris.