La Montse viu amb el seu marit al seu pis de Barcelona i, com sempre havia viscut rodejada de gossos, feia algun temps que, de manera subtil, demanava un petit com a regal. Un dia, una de les seves filles li donà una sorpresa i aparegué amb el Leo, un cadellet llaurador que, en poc temps, li conquistà el cor i el de la seva família.
Al principi tot era normal: un cadellet enèrgic, juganer i afectuós que creixia rapidíssim i es passava el dia regalant amor. Tot canvià quan, en apropar-se als sis mesos d'edat, la Montse s'adonà que alguna cosa no anava bé. “Veia que es cansava molt i aleshores el vaig portar al veterinari, qui em digué que, malgrat que era encara molt petit per poder donar un diagnòstic fiable, probablement tindria displàsia”, explica.
Amb el temps aquesta mala notícia es confirmà i se li sumà un diagnòstic d'artrosi, motiu pel qual la Montse posà fill a l'agulla per ajudar-lo. Les radiografies, els medicaments, l'alimentació especial, les injeccions i, fins i tot, les sessions d'acupuntura amb la Paula, una especialista que li dóna suport i bons consells, passaren a convertir-se a poc a poc en el pa de cada dia.
Veia que es cansava molt i llavors el vaig portar al veterinari
L'ama de la Leo explica que el porta tots els dies a passejar, al seu ritme, i que “té un munt d'amics, sobretot gossetes”. Malgrat els seus problemes, el Leo és un gos molt sociable i això a la Montse li sembla molt important, així que, fins i tot, en moments difícils en què ella mateixa va passar per diverses operacions, va fer tot el possible perquè un noi vingués cada dia a treure'l a passejar. Fa tot el que hi té a l'abast per millorar la vida d'en Leo, ja que per a ella és un més de la família. Una cosa que es nota fins i tot en els petits detalls, com, per exemple, l'impermeable que li comprà per protegir-lo de la pluja.
“És una monada de gos. Amb la meva néta la Martina es deixa fer de tot. El Leo es posa de panxa cap amunt i la Martina l'acaricia, li estira la cua, li fa petons...”, d'aquesta manera és com explica la Montse l'amor d'en Leo pels nens i també pels bebès: “quan nasqué la meva última néta, l'Adriana, la meva filla i el meu gendre vingueren a casa per presentar-la a en Leo. Ell la va olorar i li va fer un petó als peus com ja havia fet abans amb la Martina”. I és que, com sol passar amb molts animals, l'esforç que fan per ell, torna en forma d'amor incondicional, una cosa que segons ella, “no té preu”.
És una monada de gos
A la Montse no li importa en absolut que el seu gos tingui aquestes limitacions. Entén perfectament el que un sent per no poder moure's amb facilitat, ja que a ella l'han operat dos cops de la columna. Quan en Leo no vol sortir, la Montse li diu “estàs malaltet com l'ama”. I el cert és que, malgrat tot, en Leo és un gos molt feliç, ja que ha tingut molta sort de caure en una família que el comprèn, el cuida i gaudeix de la seva companyia cada dia que passen junts.
