La Paula Calvo Soler és etòloga i viu amb els seus tres gossos: en Glop, l'Alea i l'Ámbar. “A casa som quatre, tres que treballem i un manta a qui mantenim”, bromeja. L'Alea i l'Ámbar treballen com a gosses de teràpia amb la Paula, mentre que el vell Glop és un golden retriever que no pot participar mai en les teràpies assistides a causa dels seus problemes de comportament. Però a la Paula li encanta consentir-lo.
Quan arriba Sant Joan, la Paula s'emporta en Glop a la muntanya per allunyar-lo del soroll dels petards que tanta por li fan i, perquè d'aquesta manera, passi la nit tranquil. Li passa el mateix amb les tempestes, que l'aterren. Per això, quan plou molt, l'acull entre els seus braços. I ara que està envellint, la Paula i la seva família canina estan a punt de traslladar-se a una planta baixa perquè en Glop no hagi de fer gaires esforços per pujar l'escala. Encara que sembli que en Glop és el consentit de la casa, la Paula deu al seu gos molt més del que ella podrà retornar-li en tota una vida.
Gràcies a en Glop, la meva vida va fer un gir de 180 graus
“Gràcies a en Glop, la meva vida va fer un gir de cent vuitanta graus. Treballava com a comercial a la indústria farmacèutica però no era feliç. Era una vida molt superficial, basada en els diners i en els resultats comercials.”, relata la Paula. A partir dels problemes que tenia en Glop, es va interessar per l'educació canina, i va entrar de ple en el món dels gossos i ho va deixar tot enrere.
“El que més m'interessava era esbrinar com el vincle d'un animal amb una persona pot arribar a ajudar tant.”, explica. Paula va poder comprovar-ho per ella mateixa. En cadascun dels vertiginosos tombs que va fer la seva vida, entre ells, tres separacions i molts canvis de casa i de ciutat, els seus gossos sempre li van donar suport i van omplir de sentit la seva vida.
“He donat moltes voltes, però els meus gossos continuen aquí i sempre hi continuaran”, afirma la Paula. “Sempre he buscat parelles a qui els agradessin els gossos. Els gossos sempre han estat el primer i ho són ara quan apareix algú a la meva vida.”
Com pot arribar a ajudar tant el vincle amb un animal?
La Paula no té cap dubte que els seus gossos són part de la seva família. Fins al punt que té la “custòdia compartida” d'en Woody, un gos que va tenir en comú amb una de les seves exparelles. “És un ésser viu de qui t'has responsabilitzat durant molt temps. No pots tallar el vincle així com així, per més que l'hagis tallat amb la persona.”, explica. La Paula visita en Woody regularment, i truca i rep trucades del seu ex per veure com estan els gossos de cadascun.
“Per a molts, un gos és una gran càrrega de responsabilitat, però, per a mi, no és així”, afirma la Paula. “La responsabilitat que tenia en tenir cura dels meus gossos i l'afecte incondicional que sempre m'havien mostrat em van donar força per prendre decisions en els moments més difícils de la meva vida; ‘cal seguir endavant, passar pàgina i tornar a començar”.
