Trons, petards i altres fòbies

La por que sent l'animal es relaciona amb estímuls que no impliquen perills reals. Malgrat això, si l'estímul persisteix, la por es fa cada cop més intensa i pot arribar a provocar reaccions extremes i perjudicials per a l'animal i el seu entorn. Un gos pot arribar a patir molt per una cosa que no el perjudicarà, però ell no ho sap.

Les fòbies més habituals en l'espècie canina es produeixen davant de sorolls intensos (trons, petards, trets, sirenes), persones, objectes estranys, criatures i, en general, qualsevol cosa a la qual no hagi estat exposat quan era un cadell. Altres fòbies menys freqüents són les relacionades amb algunes olors (com ara l'olor dels centres veterinaris) o amb persones que utilitzen instruments especials per desplaçar-se: bicicletes, cadires de rodes, crosses, etc.

Una de les causes de les fòbies davant de sorolls intensos pot ser la gran capacitat auditiva dels gossos, que pot fer que alguns estímuls sonors siguin més desagradables del que ho són per a nosaltres i, fins i tot, poden resultar-los dolorosos. Una altra causa pot ser que el gos associï un estímul amb algun tipus de trauma que va viure de molt cadell.

Els símptomes de fòbia són molt característics i fàcils d'identificar però poden variar d'uns gossos a uns altres. Van des de la cerca desesperada d'un refugi on amagar-se dins de casa, a rascar la porta per intentar fugir de casa o buscar el contacte amb el propietari. També observarem que l'animal tremola intensament, udola, gemega, esbufega, es fa pipí o defeca i, en casos extrems, pot arribar a vomitar.

El procediment que sol tenir més èxit per alleujar els efectes de les fòbies és fer teràpia de comportament, però implica paciència, temps i perseverança. Consisteix en dues pautes d'ensinistrament diferents: la dessensibilització i el contracondicionament.

La dessensibilització consisteix a acostumar el gos a l'estímul exposant-lo a l'estímul de manera lenta i progressiva i augmentant el temps o la intensitat de l'estímul a poc a poc per permetre que el gos l'assimili.

El contracondicionament consisteix a ensenyar-li un comportament diferent del que el gos mostra en la situació problemàtica, com ara fugir o amagar-se. Així doncs, en una situació de relaxació i mitjançant servir premis, ensenyem un exercici al gos, per exemple, quedar-se quiet, i més endavant practiquem aquest exercici després de reproduir la gravació d'un tro i premiem el gos quan faci l'exercici correctament. D'aquesta manera, podem arribar a aconseguir que quan el gos senti un tro o un altre so molest i li fem el senyal de "quiet", ens faci cas.

En conclusió, és molt important detectar els comportaments estranys dels nostres companys canins davant de certs estímuls per mirar d'alleujar-los i augmentar la seva qualitat de vida.