Un gat en zel

El zel es considera el període del cicle sexual en què la gata pot acceptar el mascle. Aquest sempre estarà disposat a aparellar-se, encara que també té el seu període de zel. Tal com passa en totes les femelles mamíferes, les gates tenen el primer zel quan arriben a la pubertat. A partir d'aquest moment, ja són fèrtils. En el cas de les gates sol dependre de cada exemplar, encara que generalment el primer zel sol aparèixer a partir dels 8 o 10 mesos.

Hi ha diversos factors que determinen l'inici de la pubertat dels felins. El pes de la femella, per exemple, ha de complir un mínim perquè pugui entrar en zel. La raça, per altra banda, també condiciona l'inici del zel: les femelles de pèl curt, de tipus siamès, arriben a la pubertat abans que les de pèl llarg, de tipus persa. Altres factors externs, com ara la presència de mascles al seu entorn o les hores de llum del dia, també condicionen l'inici del zel.

Com que en la natura els gats són animals solitaris, han de trobar-se per poder aparellar-se i procrear. Per això, tant el mascle com la femella han de mostrar senyals clars i evidents de la seva predisposició a la trobada sexual que els individus de l'altre sexe detectin a distància. Aquesta és la raó per la qual els símptomes de zel són clars i evidents. Tant el mascle com la femella presenten un canvi d'actitud diària que afectarà el seu comportament. Tots dos miolen de manera forta i persistent. La gata miola molt, es frega a tot arreu, es rebolca, i es posa rígida tan bon punt la toca algú i adquireix una posició semblant a la de la còpula. Aquesta disposició s'anomena lordosi: el llom està enfonsat i la cua desviada lateralment. A més, estan especialment afectuoses i miren d'atreure la nostra atenció de qualsevol manera.

El zel no és igual per a les femelles que per als mascles. En el cas de la femella, igual que passa amb la muda de pèl, es produeix amb més intensitat a la primavera, època en què hi ha més hores de llum. La gata pot arribar a tenir diversos zels amb un interval de 2 a 3 setmanes. Encara que, si viuen tancats en una casa amb calefacció i llum artificial poden tenir zel fins i tot a l'hivern.

Les fases del cicle estral de la gata són quatre. El proestre dura només 1 o 2 dies i es pot observar un canvi de comportament en la gata: voldrà que la mimin, orinarà amb freqüència, vocalitzarà, fregarà cap i coll contra objectes, girarà sobre ella mateixa i arquejarà la columna aixecant la pelvis. La gana li augmentarà sensiblement. Durant aquesta època no deixarà que cap mascle la munti. La fase següent és l'estre. En aquesta fase, s'accentuen totes les pautes anteriors i és el període de receptivitat sexual. Es considera el zel en si mateix. Dura de 4 a 6 dies si hi ha aparellament, i de 10 a 14 sense còpula. Durant l'estre, la crida del seu miol, utilitzada per atreure el possible mascle, serà aguda i estrident. La fase que segueix l'estre és el diestre que, com que és posterior a l'ovulació, és una fase d'inactivitat sexual. Dura de 3 a 16 dies si no hi ha hagut gestació i 2 mesos si la gata ha estat fecundada per un gat i està gestant. L'última fase del zel és l'anestre, una fase de repòs en què els ovaris descansen i no fabriquen hormones.

Els mascles viuen el seu zel particular. Quan arriben a la plena maduresa són capaços d'aparellar-se sempre que la gata els ho permeti. L'època àlgida per a ells és de setembre a març. Durant l'època de zel, els mascles estan més agressius, de manera que, si surten a passejar, és probable que tornin amb esgarrapades. El mascle marcarà el territori amb petites quantitats d'orina carregada de feromones per atreure sexualment a la femella. Això es coneix com a marcatge sexual. El gat orinarà en forma d'esprai en mobles, parets i tot tipus de superfícies verticals, i l'olor pot arribar a ser desagradable i difícil d'eliminar. També acabarà rebolcant-se constantment per casa.

No hi ha dubte que el zel és un moment complicat per als gats, i també per a les persones que comparteixen la vida amb ells. Contra el zel, pots consultar amb veterinari la possibilitat d'esterilitzar-lo. Mentrestant, la paciència serà la millor defensa per no perdre els nervis per l'actitud de l'animal.