Els gats tenen un mantell preciós, herència dels seus avantpassats salvatges. És aquesta evolució i la seva combinació amb la transmissió genètica la que ha donat lloc a la diversitat de colors i dibuixos del seu pelatge, que avui veiem en les diferents races.
El color i el to del teu gat depenen, bàsicament, de la melanina i els seus dos components: l'eumelanina i la feomelanina. És la combinació d'ambdós -en major o menor mesura- la que defineix el color de l'animal. L'eumelanina produeix el marró i el negre i la feomelanina, el vermell i el groc. Es combinen, mesclen i donen com a resultat, el teu gat.
Tal com es produeix en els humans, aquest color de pèl està determinat per la quantitat de melanina transmesa genèticament pel pare i la mare al cadell en el moment de la concepció. És a dir, és la suma dels dos gens la que defineix el color del nou gatet:
Tonalitats intenses: els colors intensos, com el negre, xocolata, canyella i vermell, estan determinats per un gen anomenat 'dens'.
Tonalitats suaus: el gris, crema, lila o blau són colors més tous, propiciats per un gen anomenat 'diluït'.
El gen vermell té la particularitat de determinar, segons combinació, si el fill és de color pur o si combina tonalitats intenses o suaus. Aquest darrer cas és el que es denomina carey.Blanc: el blanc és el color que predomina en els gens que no són els abans esmentats i sol aparèixer mesclat amb els altres a causa de la combinació genètica. És un gen que neutralitza els altres colors i és possible que aparegui com a color pur si es produeix la fórmula adequada. Aquest gen pot provocar sordesa, sobre tot en els gats blancs d'ulls blaus.
