Antioxidants: què són i quin paper tenen en la nutrició

Els animals també pateixen aquest envelliment cel·lular, que no consisteix en l'aparició de pèls blancs en l'animal, sinó que comporta una sèrie de canvis en el seu organisme (destrucció o lesions cel·lulars, inhibicions enzimàtiques...) que disminueixen les seves defenses immunològiques i algunes de les seves funcions fisiològiques, i augmenta la freqüència de l'aparició de malalties.

El tractament antienvelliment en animals ha d'orientar-se cap a l'alentiment dels processos biològics típics de l'edat i a la supressió de les malalties geriàtriques. Per això, en nutrició animal apareix el terme “antioxidant”.

Els antioxidants que s'utilitzen habitualment són les vitamines C i E, els carotenoides, el seleni, el zinc, el coure i els més actuals, els bioflavonoides.

La funció dels antioxidants és prevenir la formació dels radicals lliures o atrapar-los per evitar-ne els efectes perjudicials. Els radicals lliures es produeixen mitjançant un petit percentatge de l'oxigen que inhalem, i un dels principals efectes que tenen sobre l'organisme és una alteració en els lípids (greixos) que fa malbé la membrana cel·lular i pot provocar la mort de la cèl·lula, o alteracions que desencadenin un càncer.

D'altra banda, els flavonoides són un grup de substàncies naturals, d'origen vegetal i presents en un gran nombre d'aliments, com ara les fruites i les verdures. Les propietats biològiques, farmacològiques i mèdiques dels bioflavonoides són moltes.
L'efecte antioxidant dels flavonoides radica en la seva acció captadora de radicals lliures i en la seva habilitat per inhibir metalls, cosa que n'evita els efectes sobre les cèl·lules: inhibició d'enzims, lesions cel·lulars, accions cancerígenes, etc. Però a més d'aquesta importantíssima funció antioxidant, aquestes substàncies posseeixen altres funcions igualment importants per evitar o alentir l'envelliment cel·lular i millorar la salut de l'animal.

Entre aquestes funcions, destaquen la millora immunitària i la millora de la capacitat de l'animal per fer front a patologies; la inhibició de la histamina, una substància responsable de la picor i la inflor durant una reacció al·lèrgica; l'efecte antiinflamatori sobre l'artitritis o l'artrosi; els efectes anticancerígens, ja que milloren les defenses naturals de l'organisme o a la seva funció antioxidant; l'efectivitat en la prevenció i el tractament de certes malalties hepàtiques, així com en arítmies cardíaques o altres patologies del sistema cardiovascular; i la prevenció de les cataractes d'origen diabètic.