Cadell, adult o sènior?

La majoria dels cadells, amb les seves formes arrodonides i moviments insegurs, té un aspecte irresistible per a moltes persones, però ¿és  la millor elecció per a tothom? ¿Com influeix l'edat d'adopció del gos en la relació amb el seu propietari? I ¿és veritat que un gos gran ja no torna a formar vincles afectius amb els nous propietaris? Aquest article t'ajudarà a reflexionar sobre l'adopció de gossos de diferents edats.

Sovint, un cadell implica dedicació i paciència perquè ho ha d'aprendre tot: fer les seves necessitats al carrer, jugar de manera correcta, familiaritzar-se amb una sèrie de persones i situacions, diferenciar les seves joguines dels objectes de decoració de la casa i, en general, controlar la seva energia. Per tant, un cadell no és la primera opció per a persones que poden dedicar poc temps a educar-lo. A més, un cadell no ha desenvolupat encara característiques definitives i no es pot preveure amb precisió ni la mida ni el temperament que tindrà d'adult. Per altra banda, un cadell es pot adaptar amb més facilitat a l'entorn domèstic específic on viurà, i és una bona opció a cases on ja hi viuen altres mascotes. A més, en no haver tingut altres propietaris, se li poden ensenyar pautes clares des del principi, sense córrer el risc d'entrar en conflicte amb aprenentatges previs. Per adoptar un cadell, l'edat ideal és 7-8 setmanes de vida, mentre que, per garantir el seu desenvolupament correcte, s'aconsella evitar la separació massa precoç de la mare i dels germans.

En relació amb els gossos adults i grans, no hi ha sorpreses sobre la seva mida, característiques físiques i temperament: ja se sap si el gos té tendència a bordar, si és tolerant cap als nens,  si és juganer amb altres gossos, etc. A més, un gos adult sol saber ja fer les seves necessitats al carrer i no sol tenir la tendència típica dels cadells per explorar l'ambient amb la boca, tendència que sol acabar amb alguna destrossa a casa. Aquestes característiques converteixen aquests gossos en una bona opció per a propietaris amb poca experiència en criar cadells. Respecte al nivell d'energia, un gos adult jove pot ser encara molt actiu i adaptar-se bé a propietaris que volen fer exercici físic amb el gos, mentre que un gos més gran sol ser menys actiu i adaptar-se millor a un altre tipus de propietari. A més, el fet d'haver viscut anteriorment amb altres persones no influeix sobre la possibilitat que gossos adults i grans formin forts vincles afectius amb els nous propietaris.

Tanmateix, en alguns casos adoptar un gos adult o gran pot necessitar una cura especial: és el cas dels gossos que han estat abandonats per problemes de comportament que podrien fer més delicada la seva integració a la nova llar. A més, els gossos sènior solen tenir menys expectativa de vida i, tot sovint, necessiten més atencions veterinàries i més inversió econòmica que els gossos més joves.

Cap gos és perfecte i cada decisió té pros i contres. Tanmateix, sigui cadell, adult o gran, un gos es pot convertir en un gran company de vida amb el qual poder compartir moments d'afecte i diversió.