Un dels moments més difícils de la història d'una persona amb el seu gos és quan el veterinari et diu que has de prendre una decisió sobre els seus últims dies. La Núria va haver d'enfrontar-se a aquesta dura elecció quan la Bruna, la gossa amb qui havia compartit quinze anys es va posar malalta.
La Bruna tenia una malaltia semblant l'Alzheimer. “De vegades volia entrar, però no trobava la porta i es posava a lladrar d'esquena a la casa. No es recordava de moltes coses i es despistava moltíssim”, relata la Núria.
No es recordava de moltes coses i es despistava moltíssim
Amb el pas del temps va empitjorar i, malgrat que es mostrava tranquil·la, li costava moure's i se la veia molt apagada. El seu veterinari li va fer prendre consciència de la gravetat de l'assumpte, però a la Núria li feia por la idea d'haver de recórrer a una injecció, així que va optar per una altra solució. “Volia que la gossa morís a casa tranquil·lament, en el seu entorn, sense cap tipus d'estrès”, explica emocionada.
La Bruna era una schnauzer i feia honor a la seva raça, ja que es comportava com una perfecta senyora alemanya, era molt metòdica. Durant la seva última setmana, la Núria es va encarregar de respectar els seus costums i crear un entorn agradable per a ella. La carregava per les escales perquè pogués dormir al seu raconet, tranquil·la i allunyada dels altres gossos. També la baixava tots els dies al seu lloc preferit del jardí. Va ser al jardí on un dia es va quedar adormida plàcidament i ja no va despertar-se. Va morir prenent el sol com a ella li agradava.
Vaig decidir adoptar en Nel, un whippet molt juganer
Al cap de dos mesos de la mort de la Bruna, la Núria va decidir adoptar en Nel, un whippet molt juganer que fa companyia a la Laika i la Gerba, les filles de la Bruna. En Nel ha estat com una alenada d'aire fresc per a la família.
Malgrat que tota la família sempre la recordi amb un regust de nostàlgia, la Núria s'estima més recordar la Bruna vital, la gossa que va tenir tres cadells preciosos i que es va comportar com una mare excel·lent, la que anava amb ells de vacances i els acompanyava fins i tot als restaurants, la gossa que va fer companyia al seu pare quan va estar malament i que s'asseia al seu costat perquè li rasqués l'esquena.
