El gos i els càstigs sense cap sentit


El gos i els càstigs sense cap sentit

Hi ha gossos que, exposats a càstigs inescapables, incoherents i no relacionats amb el seu comportament, entren en un estat en què semblen haver perdut el control de l'ambient. No sabem com se senten però si fossin persones, diríem que s'han resignat i que accepten que els seus problemes no tenen solució.

En llenguatge tècnic, s'anomena “indefensió apresa” i es produeix quan l'animal està exposat a una sèrie d'estímuls desagradables sense tenir cap possibilitat d'escapar-ne o evitar-los. Després d'haver comprovat que cap dels seus comportaments és efectiu per posar fi a la situació desagradable, el gos deixa de lluitar i es queda quiet.

Aquesta tranquil·litat aparent no ens ha d'enganyar: l'animal no està relaxat sinó que ha après que no pot fer res per canviar la situació. Un cop el gos ho assumeix, és difícil que per sí sol abandoni aquesta passivitat i aprengui a escapar d'un estímul negatiu en una situació en què és possible que marxi.

En algunes ocasions, els propietaris no només castiguen una conducta no desitjada sinó que continuen castigant l'animal sigui quin sigui el comportament. Aquests càstigs són els que precisament, en lloc d'eliminar la conducta no desitjada, poden provocar indefensió.

Per això, un gos poc actiu, amb poca iniciativa i inhibit en el seu comportament podria haver tingut un historial de càstigs repetits i incoherents que hagin provocat una sensació d'“impotència”.

Si haguéssim de comparar-ho amb un estat similar de les persones, trobaríem els símptomes de la depressió. I és que la indefensió que han après és un dels riscos associats a l'ús del càstig i un aspecte clau del benestar de les mascotes.