• vincle

Els animals de companyia i els éssers humans, història d'una relació.


Els animals de companyia i els éssers humans, història d'una relació.

En la seva intervenció, James A. Serpell, professor de la Universitat de Pennsilvània, va recalcar que, tot i que avui dia la presència d'animals de companyia a les llars és majoritària i cada cop estan més integrats en la vida familiar, és un fet que hagués estat inconcebible en un passat relativament recent. Serpell va posar com exemple d'aquesta situació de convivència actual el que passa als Estats Units, on al 2005 es va determinar que en un 63% de les llars hi havia com a mínim un animal de companyia, i al 45%, més d'un. No obstant això, tal com s'ha indicat, la relació dels éssers humans i els animals de companyia no sempre s'ha considerat tan positivament com ara i, de fet, ha passat per èpoques fosques, com va passar fa uns cinc-cents anys a Anglaterra.

 

Animals sota sospita

 

La història de la relació de l'home i els animals de companyia neix, al principi dels nostres temps, quan tots dos van descobrir com de beneficiosa pot ser la seva amistat. Però, tot i això, és una història que no està exempta de conflictes i d'incomprensió, com totes les relacions. I hi ha hagut èpoques realment fosques, com va passar als segles XVI i XVII, a Anglaterra. Serpell va senyalar en la seva intervenció que, en aquell temps, en aquest país –que avui dia és famós pel seu amor als animals– els propietaris d'animals de companyia corrien el risc de ser acusats de bruixeria i ser executats.

 

Tal com indica l'historiador anglès Keith Thomas, als judicis per bruixeria que es duien a terme a Anglaterra se sostenia que la bruixeria tenia com a ajudant un dimoni o esperit amb forma d'animal. Per aquest motiu, tenir gats, gossos, ratolins o ocells, que en aquella època eren els animals de companyia típics, en molts casos es va considerar com una prova irrefutable per cremar a la foguera per bruixeria a un gran nombre de persones. De fet, al 1604, Jaume I d'Anglaterra va aprovar una llei que convertia oficialment en delicte el fet de «consultar, pactar, convidar, utilitzar, alimentar o recompensar un esperit amb forma d'animal». 

 

El més greu era que tenir aquests animals era especialment perillós si la persona era pobra, vella o poc apreciada per la seva comunitat.…En aquests casos, hi havia moltes possibilitats que acabessin executats després de ser acusat de bruixeria. Així era la vida a Anglaterra fa quatre-cents anys, però també en altres llocs, com han deixat constància, per exemple, algunes obres d'art. L'artista alemany Hans Baldung Grien va pintar al segle XV un aquelarre en què, darrere de la bruixa, hi apareix un gat. I a Les bruixes, de Goya, podem veure el diable amb forma de boc amb dos gats al davant… Són només dos exemples que ens permeten fer-nos una idea de com van ser aquells anys foscos per als animals de companyia. Malauradament, en l'actualitat, en ple segle XXI, en alguns països, com ara la Xina, encara es prenen decisions molt criticables en relació amb els animals de companyia. 

 

Per una relació més humana

 

A la Xina, des de la Revolució Cultural (1966-1976), el Govern ordena periòdicament l'execució massiva i l'eutanàsia obligatòria d'animals de companyia a la ciutat de Pequín. 

 

La darrera va ser al mes de març de 2007. Amb motiu de la preparació dels Jocs Olímpics, les autoritats van ordenar que els propietaris d'animals de companyia de Pequín portessin les seves mascotes a clíniques veterinàries perquè se'ls practiqués l'eutanàsia obligatòria. Amb aquesta mesura, es pretenia prevenir la ràbia, per la massiva afluència d'estrangers que visitarien la ciutat durant els Jocs. 

 

Serpell, però, va explicar que en purgues anteriors, com la de 1982, els responsables polítics havien indicat que tenir gossos o altres animals de companyia era un costum propi de la societat capitalista que calia eradicar del país. Aquest eminent veterinari creu que el que passa en realitat és que darrere d'aquest tipus de purgues hi ha un prejudici de les autoritats xineses contra el costum de tenir animals de companyia. Cal esperar que, entre els canvis que s'estan produint a la Xina i que es produiran en els propers anys, es desperti la consciència en relació amb el beneficiós paper que tenen els animals de companyia en la vida dels éssers humans. I no només a la Xina, sinó en tots aquells països on aquesta consciència encara no s'ha despertat. És fàcil imaginar-se que serà, sense dubte, un senyal que hi ha més benestar social i més respecte pels drets de tothom en aquestes societats. Esperem que sigui així ben aviat.