Els gossos amb expressió culpable i el mal comportament


Els gossos amb expressió culpable i el mal comportament

En l'estudi del comportament, sempre s'hauria d'aplicar la que es coneix com a “llei de la parsimònia”. Així doncs, si hi ha dues o més explicacions d'un mateix esdeveniment, sempre s'hauria de triar la més senzilla. En aquest cas, pensar que el gos s'amaga perquè se sent culpable vol dir reconèixer que els gossos tenen emocions complexes (com la culpa, la gelosia i l'orgull) i un codi moral que els permet discriminar entre el bé i el mal. Però la reacció del gos pot tenir una explicació molt més senzilla.

Quan un gos se sent amenaçat, pot mostrar una sèrie de comportaments de por i submissió. En aquesta situació, es pot intuir que el propietari està enfadat en descobrir l'orina a terra per les celles arrufades, els músculs tensos, el to de veu greu, etc. Tots són senyals d'amenaça de l'espècie humana als quals el gos pot respondre amb signes de submissió o por propis de l'espècie canina.

Por i culpa no són el mateix. La por és una emoció bàsica, comuna a totes les espècies, que apareix quan es percep un perill, mentre que la culpa és una emoció complexa que apareix quan l'individu realitza una transgressió de les normes. Una investigació recent ha confirmat que l'expressió del gos que els propietaris identifiquen com “admissió de culpa” només és una resposta instintiva o apresa al comportament amenaçador del propietari i no té res a veure amb el respecte de les normes imposades.

Si tornem a l'escenari que hem descrit al principi, veurem que molts propietaris expliquen que el gos s'amaga abans que ells detectin l'orina, és a dir, abans que s'enfadin. En aquest cas, el gos no respon directament als senyals que mostren que el propietari està enfadat, sinó que els anticipa. És probable que en el passat, aquest gos hagi patit episodis d'amenaces i hagi rebut càstigs en situacions semblants. Així, quan el gos reconeix la situació (“el propietari torna a casa” i “hi ha orina a terra”), ja preveu que passarà alguna cosa desagradable, s'espanta i s'amaga. De fet, a les cases on hi ha més d'un gos, si tots els gossos han rebut càstigs per la presència d'orina a terra, no només el gos “culpable” mostrarà signes de por en previsió del càstig, sinó que tots els gossos en poden mostrar.

Fins ara, no s'ha demostrat que els gossos tinguin sentiment de culpa. Per a alguns propietaris, l'“admissió de culpa” del gos legitima la utilització del càstig perquè implica que l'animal ha desobeït voluntàriament les normes, per tant, per al gos pot ser molt important que el propietari entengui la diferència entre la por i la culpa i que sàpiga que darrere de l'“expressió de culpabilitat” hi ha un animal espantat que respon a una amenaça social.