La contribució d'una mascota en el desenvolupament del nen


La contribució d'una mascota en el desenvolupament del nen

Avantatges

Els gossos i els gats són bons companys, per la qual cosa acostumem a pensar que les mascotes són especialment beneficioses per a les persones grans o que viuen soles.  Tanmateix, les enquestes demostren que això no és així, perquè les mascotes encara són més beneficioses per a les famílies amb fills, especialment amb nens una mica més grans.  En més de la meitat de les llars de molts països hi ha una mascota i, amb un nombre tan alt de nens amb mascota, resulta factible estudiar quins efectes, si n'hi ha, produeixen les mascotes en el seu desenvolupament.  S'han suggerit molts avantatges, entre les quals hi hauria:
 

El gos o el gat pot actuar com a confident del nen. La majoria dels nens parlen amb les seves mascotes i creuen que els escolten i entenen com se senten, especialment quan estan enfadats. Els nens senten que això els ajuda.  La majoria dels nens no voldrien parlar de la mateixa manera amb els seus pares o els seus germans.

 

Ensenyen a responsabilitzar-se dels altres. Cal tenir-ne cura (passejar-los, alimentar-los, raspallar-los, netejar-los...), per la qual cosa els nens perceben la importància de tenir cura dels altres i responsabilitzar-se'n.

 

Són companys de jocs.  Un gos gairebé sempre està disposat a jugar.  Els nens tenen així una oportunitat d'interacció social i exercici, que són dos aspectes absents en moltes de les activitats lúdiques modernes per a nens.

 

Ensenyen sobre la vida. Amb un gos o un gat a casa, el nen veurà algunes coses que pels pares poden ser difícils de comentar o ensenyar, com ara l'aparellament, la cacera i el dol per la pèrdua quan la mascota mor.

 

Contribueixen al desenvolupament emocional i fomenten l'autoestima.  Alguns estudis conclouen que el vincle amb una mascota millora l'autoestima per abordar les interaccions socials, tant amb la resta de nens com amb els adults.  Sembla que això és especialment determinant per als nens més grans, que ja són adolescents.

 

Contribueixen al desenvolupament de les habilitats socials. S'ha demostrat que els nens que creixen en un llar amb mascotes mostren millors aptituds socials i es converteixen en adults socialment més competents que els nens que no han tingut mascota.

 

A més d'avantatges per a la socialització, s'han observat uns altres dos avantatges relacionats amb la salut que poden ser menys previsibles.

 

Els nens que han crescut amb mascotes tenen, de mitjana, un sistema immunitari més fort.  Sembla que la causa és una exposició més gran a la brutícia i els bacteris.  En una casa molt neta, hi ha menys exposició i els nens no desenvolupen sistemes immunitaris tan eficaços a l'hora de combatre malalties en l'edat adulta.

 

Amb una mascota a casa, és menys probable que els nens desenvolupin al·lèrgies als aliments o asma.  No se sap per què, però les al·lèrgies estan relacionades amb un sistema immunitari saludable.

 


En general, els estudis realitzats conclouen que tenir una mascota pot aportar molts avantatges al desenvolupament dels nens, tant en les habilitats socials com en la seva salut en general.