Mercedes Mercedes Mercedes
tenir cura

La fada de les gosses

La fada de les gosses
Mercedes

Mercedes

Dedica la seva vida a gossetes oblidades

Mía

Mía

Una chihuahua de 15 anys

A l'hora de triar una mascota, hi ha tants motius i desitjos com persones. Alguns s'enamoren a primera vista sense cap explicació aparent, d'altres busquen la personalitat i les qualitats particulars d'una raça i n'hi ha que escullen el seu gos a partir d'una fotografia. La Mercedes té moltes gosses, i les ha escollit a totes “per velles o per malaltes”, explica. “Molta gent vol cadells o gossos macos. A mi em desperten més tendresa els gossos que no vol ningú ”.


La més vella és la Mia, una chihuahua de 15 anys que té leishmaniosi i que ningú no va voler emportar-se a casa per Nadal. També hi ha la Vicky i l'Ester, que van ser rebutjades pels criadors perquè ja no podien tenir més cadellades, i la Lola, que pateix una greu epilèpsia i tothom que l'adoptava la retornaven quan tenia la primera crisi. A la Gala tampoc no la volia adoptar ningú perquè s'havia quedat sense dents. Gràcies a la dedicació incansable de la Mercedes, aquestes Ventafocs s'han convertit en veritables princeses.


Mia
Em desperten més tendresa els gossos que no vol ningú


El dia comença molt aviat a casa de la Mercedes. “A les sis del matí dues de les gossetes comencen a lladrar com dient-me ‘¡Baixa d'una vegada!’”, explica. “M'arreglo una mica i el primer que faig és l'esmorzar per a elles, després els dono les medicines i després esmorzo jo”. A mig matí els netejo els ulls amb camamilla per prevenir infeccions i les raspallo meticulosament, sobretot a les que tenen el pèl llarg, per prevenir els nusos.


Més tard arriba l'hora del bany i a l'hivern cal dedicar tres matins sencers a banyar-les i a assecar-les una per una amb un assecador. “Quan s'acaba el bany, tinc una pila de tovalloles per rentar i assecar, es clar”, explica la Mercedes rient. A l'habitació de la rentadora també s'acumulen llençols i mantes minúscules, perquè cada gossa té el seu propi llitet: “Per a elles, la higiene és fonamental. Jo visc al pis de dalt i elles tenen els seus llitets a la pis de baix. Cada dia netejo el lloc on s'estan i la terrassa on juguen”.


Per a mi això no té preu, és la recompensa més gran
Mercedes


Però les gosses no només requereixen dedicació, sinó que també ofereixen infinites satisfaccions quotidianes. Un dels moments de què més gaudeix la Mercedes és quan les porta a la perruqueria i torna a casa amb les gosses totes coquetes i guapes. Un altre moment inoblidable va serl'últim Nadal, quan les gosses van portar gorrets de Pare Noel i vestits verds i vermells que ella mateixa havia confeccionat, per a l'alegria de tota la família.


Per a la Mercedes el més gratificant és “recollir animals que no hagin rebut afecte a la vida, veure que estan tristos i que tenen molta por, però que després canvien i evolucionen positivament. Per a mi això no té preu, és la recompensa més gran”.


La Mercedes no es penedeix ni un instant de dedicar la seva vida a aquestes gossetes oblidades i rebutjades pel món. Qui la coneix no pot evitar pensar que és una espècie de fada per a aquests animalets. Ens ho confirma ella mateixa quan diu que la millor floreta que li han tirat és: “si hi ha un cel de gossos, el dia que et moris et portaran amb ells”.