Alexis Alexis Alexis Alexis
vincle Jugar

Molt amor en poc espai

Molt amor en poc espai
Alexis

Alexis

El seu pis a Madrid és molt petit

Lula y Stanisław

Lula y Stanisław

Una gata de ciutat i una gata de camp

Quan l'Alexis va decidir acollir una altra gateta tothom li va dir que s'havia tornat boja. I no n'hi havia per menys, ja que el seu pis de Madrid amb prou feines té 35 m2. Però va poder més el desig de buscar-li una companyia a la Lula, la seva gata de 8 anys, que s'estava quedant calba.
 

“Sempre m'havien ensenyat que els gats eren animals molt solitaris, però després també em van dir que no és així, que també poden conviure amb un altre gat”, explica l'Alexis. Un bon dia, en un poblet de Guadalajara, va trobar l'Stanisław, una gata que deu el seu nom a l'escriptor de ciència ficció Stanisław Lem, i va decidir quedar-se-la.


Stanisław
un bon dia, en un poblet de Guadalajara, va trobar l'Stanisław


Al principi, la Lula va emmurriar-se, però després va acceptar la nouvinguda i van entaular una relació molt peculiar. “L'una és de ciutat i l'altra de camp, però es porten molt bé. La Lula és trapella i intel·ligent, l'Stanisław, més tímida i poruga, però extremadament afectuosa. Es fan petons, juguen i dormen juntes”.
 

Com que el pis és petit, l'Alexis ha fet alguns canvis perquè les gates hi visquin més còmodes. “Fa uns anys vaig estar de reformes a casa i el primer que vaig fer va ser un túnel a la paret perquè les gates poguessin sortir a la terrasseta”, relata l'Alexis. A la Lula i l'Stanisław els encanta prendre el sol entre les plantes i els ocells, així que es passen el dia entrant i sortint. “Com que és un pis antic, vaig demanar fer el túnel a la paret en lloc de fer-lo a la porta, i l'obrer em va mirar i em va preguntar: ¿amb dues portetes?”, explica rient. “Les gates passen pel túnel i per a elles és com una aventura”.
 

Conviure amb dos gats en un espai tan reduït comporta alguns inconvenients, com haver de batallar amb els pèls. Si l'Alexis no les raspalla amb freqüència, l'apartament està sempre ple de pèls volant. “Gairebé sempre vaig vestida de negre però com que una de les gates és clareta i l'altra fosca, et posis el que et posis sempre surts plena de pèl”, explica l'Alexis rient. Tampoc no pot tenir moqueta ni un sofà en perfecte estat, però a ella tant li fa. “L'important és que elles estiguin bé. La veritat és que tenen una vida que molts envejarien: terrassa, rascadors, una caixa plena de plometes i ratolinets, i, fins i tot, beuen d'una font d'on hi raja aigua”.


tenen una vida que molts envejarien: rascadors, ratolinets…
tenen una vida que molts envejarien: rascadors, ratolinets…


La placidesa d'aquestes dues gatetes és la millor rebuda després d'una dura jornada laboral. “La Lula sempre és a la porta esperant-me com un soldat i l'Stanisław em fa moltes manyagues. Quan arriba la nit es queixa si no em poso al llit a l'hora habitual, dóna voltes com dient ‘Ja és hora d'anar a dormir’”.


Les gatetes també són unes amfitriones excel·lents i, fins i tot, tenen els seus visitants preferits. “Les gates són molt sociables amb tothom, però els encanta quan vénen el meu xicot i la meva millor amiga”, afirma l'Alexis, que ja no s'imagina un pis sense gats, per petit o gran que sigui.