“El cor necessita un segon cor. L'alegria compartida és alegria doble. El dolor compartit és la meitat del dolor”. Això escrivia el poeta alemany Tiedge fa alguns segles i la Rosa va comprovar-ho en carn pròpia quan li van diagnosticar esclerosi múltiple.
La Rosa és psicòloga i està avesada a tractar casos complicats, però, malgrat això, no li va resultar fàcil afrontar la seva discapacitat. Bones, el seu gos, va arribar en un dels moments més durs de la seva vida, però també ell carregava coses difícils de superar: “A en Bones el van trobar abandonat en un estat lamentable. Per això es diu ‘Bones’, pels ossos. Si pesava una mica era per les paparres que tenia al damunt”, explica la Rosa.
L'alegria compartida és alegria doble
Junts van haver d'enfrontar-se a nombrosos obstacles des del primer dia. “Al principi va ser difícil: en Bones era un gos molt nerviós i mossegava, però se li veia un fons preciós. Feia això perquè necessitava dir que li havien passat coses dolentes. Era qüestió de tenir paciència”, relata la Rosa. “A poc a poc van intentar trobar l'equilibri. Va ser un procés molt bonic, d'anar encaixant l'un amb l'altre i d'ajudar-nos mútuament. Per a mi va ser molt important perquè passava per un moment anímic molt dolent i havíem de sortir-nos-en tots dos ajudant-nos mútuament”.
En Bones ha deixat enrere l'agressivitat dels primers mesos i ara és un gos molt afectuós: “Quan tinc moments de molt dolor es queda una estona amb mi, i quan sap que necessito abraçar-lo o acariciar-lo, ell diu ‘Vinga, amanyaga'm, que sé que necessites fer-ho’”.
És un gos molt afectuós
La Rosa afirma que en Bones no només l'ha ajudat a afrontar els seus dies més grisos, sinó que també li ha permès canviar la seva perspectiva del món: “El meu gos m'ha canviat la vida, fins i tot en com prioritzo les coses. Abans només treballava i treballava, i no m'importava res més. Ara tot té un ritme diferent, perquè li dónes importància a coses que no tenen res a veure amb tu mateix. Compartir el temps amb un altre ésser que t'estima i a qui tu estimes és meravellós”.
Tot cor necessita un altre cor, ja sigui el d'una persona o el d'un gos. La Rosa i en Bones, després de tants dolors compartits, avui gaudeixen de les seves petites alegries quotidianes, per partida doble.
