Per què hi ha associacions dedicades a la defensa dels llebrers?

Història

Els llebrers no són com els altres gossos. Tota la seva estructura física fa pensar en rapidesa i agilitat: un cos esvelt i elegant, un coll llarg i fort, pit ample, musculatura poderosa i un cap allargat i estret. El seu sentit de la vista és més agut que en altres races i, quan es mouen, la diferència amb els altres gossos es fa encara més evident: les seves passes són lleugeres i, quan corren, arriben en pocs segons als 65 kilòmetres per hora; cap gos no els pot superar. Un cos adaptat per assolir tanta velocitat es justifica amb l'objectiu per al qual es van seleccionar els llebrers: caçar preses a la carrera, fent servir la vista per guiar-se en la persecució. A la funció inicial de la raça, en èpoques més recents s'hi ha afegit l'ús dels llebrers per a les carreres: durant la dècada dels anys ’20 del segle XX es van posar de moda les primeres carreres de llebrers i, actualment, continua sent una activitat que atreu curiositat i passions i mou apostes en molts països, com als Estats Units, Anglaterra, Irlanda, Austràlia i Nova Zelanda. Per a aquest esport se solen utilitzar els llebrers anglesos, o Greyhounds, que són els llebrers més ràpids.
 

Carrera

En una cursa competeixen vuit llebrers en un circuit perseguint una llebre mecànica: guanya el primer llebrer que arriba. Els gossos s'entrenen durant gairebé dos anys abans de començar a competir i normalment la seva carrera esportiva acaba als 3,5 anys. En casos excepcionals, un llebrer pot competir fins als 5 o 6 anys. Fa uns anys, quan s'acabava la seva carrera esportiva, per edat, per una lesió física o per no guanyar,…s'acabava la seva vida! La pràctica de sacrificar gossos sans que simplement deixen de “generar diners” ha aixecat polèmiques a tot el món, i en molts països s'han creat associacions en defensa dels llebrers. Aquestes associacions tenen la finalitat d'evitar el maltractament animal, conscienciar el públic i promocionar l'adopció dels llebrers que ja no serveixen per córrer. I, malgrat això, es continuen sacrificant milers de llebrers cada any. A més de tot el que succeeix al final de la seva cursa esportiva, els llebrers també han inspirat preocupació per les seves condicions de vida i el seu benestar mentre formen part del món de les carreres. En diverses ocasions s'han denunciat casos de negligència i abús, inclosa l'administració de fàrmacs per millorar les seves prestacions esportives.

Els llebrers que s'utilitzen per a la cacera sovint tenen un destí semblant als llebrers de carreres i es calcula que a Espanya milers d'exemplars s'abandonen o se sacrifiquen quan acaba la temporada de cacera o quan alguna lesió els impedeix córrer darrere de la presa. Extremadura i Castella-La Manxa són les comunitats autònomes on el final de la temporada de cacera té més pes sobre l'abandonament dels gossos i són també les comunitats on el llebrer, sobretot el llebrer espanyol, s'utilitza molt per caçar.

Mascota

Els llebrers posseeixen característiques de la mascota ideal per a molts propietaris. Es tracta de gossos de temperament tranquil, que no solen tenir tendència a mostrar-se agressius cap a les persones i els altres gossos. Tanmateix, s'exciten molt durant les carreres i poden tenir una forta tendència a perseguir gats i altres mascotes de mida petita. A més, en alguns casos, poden tenir problemes de por, que poden ser el resultat d'una socialització inadequada o d'experiències traumàtiques. Solen ser animals sans: hi ha molt poques malalties hereditàries en aquesta raça. I, tot i que alguns llebrers poden tenir lesions cròniques derivades de la seva utilització anterior, sovint aquestes lesions no suposen cap problema per conviure-hi com a gos de companyia.

Adopció

En els darrers anys, les carreres de llebrers s'estan fent menys populars i aquest “negoci” s'està substituint per sistemes d'apostes més lucratius, però a Espanya el llebrer es continua fent servir molt per a la cacera i en alguns casos es produeixen abusos en aquest àmbit. Per això, cada any molts llebrers estaran preparats per ser recol·locats en famílies disposades a estimar-los i a fer-se'n càrrec.
Si estàs interessat en l'adopció d'un llebrer retirat o abandonat, posa't en contacte amb una de les associacions que s'encarreguen de trobar una nova llar i una nova vida per a aquests gossos.