Qui diu que els gossos distingeixen el blau del groc?

Avui dia tenim molta informació sobre com les nostres mascotes i altres espècies d'animals perceben el món. ¿Però, qui ens assegura que és així?

Les mateixes tècniques d'aprenentatge que s'utilitzen per educar un gos es poden utilitzar per demanar-li com percep la realitat i quines capacitats sensorials té. Si un gos aprèn a seure en sentir la paraula “seu” i a estirar-se quan sent la paraula “estira't”, vol dir que té les capacitats acústiques que li permeten distingir els dos sons. Si es trien dues paraules molt semblants com a senyals per als exercicis de seure i estirar-se, per exemple “tira” i “estira” respectivament, és possible que el gos s'equivoqui. Com més semblants siguin els estímuls, més difícil serà per l'animal diferenciar-los.

Associar comportaments diferents a senyals diferents és un exercici de discriminació que es pot realitzar amb qualsevol tipus d'estímul sensorial, des del visual a l'olfactiu, des del tàctil a l'acústic, de manera que es poden explorar tots els aspectes de la percepció sensorial dels animals.

La informació procedent dels exercicis de discriminació es complementa amb els estudis sobre l'estructura i el funcionament els òrgans sensorials. Per exemple, les proves basades en l'entrenament suggereixen que els gossos diferencien entre el groc i el blau-violeta i els estudis anatòmics han identificat a la retina dels gossos dues poblacions de receptors, cada una especialitzada en la detecció de llum d'un determinat color.

Encara queda molt per investigar, però el conjunt d'aquests estudis ens proporciona un quadre cada cop més complet de les capacitats sensorials dels animals. Aquest coneixement és fonamental per entendre millor la seva resposta als factors externs i per triar, per al seu entrenament, ordres de comportament que els animals poden detectar i reconèixer fàcilment.