Com es tria un bon educador caní

Triar

Es tracta d'una decisió molt important que pot tenir conseqüències a llarg termini sobre el comportament del gos i la seva relació amb el propietari. Per això, és molt important triar bé quin educador es contracta perquè ensenyi al gos algunes normes bàsiques de conducta o modifiqui les conductes no desitjades.

Tècnica

En aquesta elecció hi ha molts aspectes que cal tenir en compte, però el més important és segurament la tècnica d'ensinistrament. Els primers manuals d'ensinistrament dels gossos descrivien tècniques sovint violentes i basades en l'aplicació d'estímuls desagradables per a l'animal. Actualment, la comunitat científica i gran part de l'opinió pública estan més orientades cap a una altra filosofia: l'educació del gos s'ha de basar en reforçar els comportaments que ens interessen i en ignorar o redirigir els comportaments no desitjats. Per tant, les eines de l'educador solen ser trossets de menjar, joguines, elogis verbals i carícies. Aquest tipus d'ensinistrament proporciona molts avantatges: des d'una relació de confiança entre propietari i gos a l'entusiasme més gran que expressa el gos en participar en les sessions d'ensinistrament. Al contrari, una educació basada en un ensinistrament “tradicional” sovint produeix un gos desconfiat, amb por cap al propietari i que mostra molts signes d'estrès durant l'ensinistrament. Per aquest motiu, l'ús de càstigs físics, com ara cops o estirades de corretja, ha d'alertar al propietari, perquè es tracta de tècniques invasives que posen en risc seriós el benestar del gos. Les tècniques més invasives sovint van associades a l'ús d'algunes eines d'ensinistrament, com ara els collars elèctrics, els collars d'estrangulació o els collars amb punxes. Per tant, és recomanable triar educadors que facin servir collars plans, collars de cap i arnesos, però sempre cal tenir en compte que fins i tot les eines de contenció adequades es poden fer servir d'una manera invasiva.

Veure-ho

Per esbrinar quina tècnica fa servir un educador, es pot demanar informació als propietaris que ja hi hagin treballat, del veterinari que l'aconsella, de la pàgina web on s'anuncia l'educador o parlant directament amb ell. Però, on sigui possible, anar a veure una sessió de treball és una bona ocasió per comprovar la tècnica que es fa servir i per veure quina actitud tenen les persones i els gossos presents. ¿Sembla que les persones estan relaxades? ¿Sembla que els gossos gaudeixen? O ¿mostren signes d'estrès i de por?
Anar a veure una sessió de treball permet valorar també les instal·lacions, sobretot respecte a la higiene i a les mesures de seguretat del lloc per prevenir la fugida dels gossos.
Un bon educador ha de tenir una bona capacitat de comunicació amb les persones per poder explicar de manera clara quina feina s'està fent i per què, conèixer a fons els principis de l'aprenentatge i ser flexible per adaptar les tècniques a les necessitats específiques de cada parella propietari-gos. Si el gos no mostra avenços durant la sessió, un bon educador no culpa al gos, sinó que pren mesures per retocar l'estratègia de treball. A més, en general cal anar amb compte amb els professionals que garanteixen l'èxit del treball, perquè mai no es pot preveure amb seguretat la conducta futura de l'animal, sobretot en el cas dels problemes de comportament.

Decisió

Un educador poc qualificat o que fa servir tècniques inadequades pot contribuir al desenvolupament de conductes problemàtiques en gossos que només han d'aprendre normes bàsiques d'educació. Els danys potencials encara poden ser més grans si s'ha contactat amb l'educador per resoldre un problema de conducta que pot passar de ser lleu a greu i difícil de resoldre. Per aquests motius, cal prendre's molt seriosament la decisió de quin educador caní es tria.