L'abans i el després de la castració del teu gat

Castrar el gat de casa o no castrar-lo? Molts propietaris s'enfronten a aquest dilema. És una decisió que s'ha de prendre amb el veterinari i que té el potencial de modificar alguns comportaments de l'animal.

Amb la castració, s'extirpen els testicles, on es produeix la major part de la testosterona del cos. Aquesta hormona controla la conducta sexual i altres comportaments que hi tenen relació, com ara marcar amb l'orina, ser agressiu amb els mascles i voltar per buscar femelles en zel.

Amb la castració, generalment, la conducta sexual desapareix. Tanmateix, en alguns gats es pot mantenir el muntament o l'interès per les femelles durant mesos o fins i tot, durant tota la vida de l'animal.

En el 80-90 % dels casos, la castració també elimina o redueix la freqüència dels comportaments relacionats amb la reproducció. La reducció d'aquestes conductes té moltes conseqüències positives tant per al gat com per al seu propietari. Per als gats que tenen accés a l'exterior, el fet de voltar menys redueix el risc de ser víctima d'un atropellament. Com que tenen menys tendència a barallar-se amb altres mascles, es redueix el risc de rebre mossegades i esgarrapades que poden ser el vehicle de transmissió d'algunes malalties molt greus com ara la immunodeficiència o la leucèmia felina. La disminució del marcatge amb orina genera avantatges principalment per als propietaris de gats que no tenen accés a l'exterior. Tot i això, la castració no elimina del tot el marcatge perquè, a més de per les hormones sexuals, el marcatge està controlat pel nivell d'estrès de l'animal. L'aspecte que més canvia entre el marcatge d'un gat no castrat i el d'un gat castrat és l'olor de l'orina, que és molt menys intensa en el segon cas per la baixa concentració en felinina, una substància que dóna a l'orina la típica olor forta i que és abundant en l'orina dels gats sense castrar.

Tots aquests canvis en la conducta del gat es produeixen just després de la castració o, en alguns casos, unes quantes setmanes més tard. Sembla que ni l'entorn ni l'experiència prèvia tenen efecte en aquests canvis i tampoc no compta l'edat en què es realitza la intervenció: en aquest sentit, castrar el gat abans de la pubertat (que els mascles assoleixen als entre els 6 i els 7 mesos) té el mateix efecte que castrar-lo després de la pubertat.

No obstant això, no podem pretendre que la castració solucioni tots els problemes de conducta del nostre gat. Perquè, tot i que la castració provoca canvis en alguns aspectes del comportament del gat, no modifica la seva personalitat. Si la castració es planteja per resoldre o prevenir problemes de conducta, és important conèixer-ne els efectes i tenir expectatives realistes sobre les millores que es poden aconseguir.