Mascle o femella?

Després de decidir si s'adopta un gos de raça o un mestís, queda encara per decidir el sexe de la futura mascota. ¿És millor un mascle o una femella? La resposta, com sempre, és: ¡depèn!

Mascles i femelles són diferents tant en l'estructura física, com en la fisiologia i el comportament. Per començar, els mascles són sovint d'una mida més gran que les femelles. I, malgrat que aquesta diferència gairebé no s'aprecia en algunes races, com la Westy, en altres races implica una diferència de diversos quilos, com en el cas de molts molosos.

Des del punt de vista fisiològic, la diferència més gran entre mascles i femelles és el cicle sexual. Les femelles que no estan esterilitzades solen ser receptives sexualment cada sis mesos i, per tant, en aquests períodes cal una estreta vigilància per evitar cadellades no desitjades. A més, quan comença l'estre (el zel), la gossa pot tenir pèrdues de sang durant diversos dies i dos mesos després del zel pot presentar símptomes de pseudogestació, és a dir, comportar-se com si estigués a prop del part o tot just acabés de parir: es mostra nerviosa, busca llocs aïllats, adopta i protegeix objectes inanimats com si fossin cadells, pot tenir l'abdomen distès i les mames inflades i pot arribar a produir llet. Tanmateix, amb l'esterilització desapareix el cicle sexual i la possibilitat de tenir una pseudogestació.

Respecte al comportament, s'aprecien diferències relacionades amb el sexe, sobretot en les conductes que tècnicament s'anomenen “sexualment dimòrfiques”. En conseqüència, és més freqüent que un mascle faci marcatge amb orina, aixequi la pota per orinar, s'escapi en cerca d'una femella en zel, mostri actituds de cobrir i d'agressivitat cap a gossos del seu mateix sexe o altres tipus d'agressivitat ofensiva. Malgrat que l'esterilització pot ajudar a controlar alguns d'aquests comportaments, les diferències entre sexes es mantenen també després de l'esterilització, perquè extirpar els testicles o els ovaris no modifica l'estructura del cervell. En la proximitat del naixement, el cervell de cada cadell es desenvolupa en sentit masculí o femení, per això, fins i tot sense hormones sexuals, es poden veure les diferències entre gossos i gosses.

En l'elecció del sexe de la futura mascota, també cal tenir en compte la presència d'un altre gos a la casa. Si el gos resident és un mascle, és preferible optar per una femella, perquè d'entrada pot suposar un nivell inferior de competitivitat entre els gossos. Tanmateix, tampoc s'ha d'oblidar que cada gos té característiques individuals i el seu temperament, que és el resultat de la seva genètica i de les experiències viscudes, és més determinant que el sexe. Així que, triïs el sexe que triïs, quan adoptis una nova mascota no t'oblidis de la importància de l'educació que li donaràs.